“Tots creuen que tenir talent és qüestió de sort; ningú pensa que la sort pugui ser qüestió de talent”.
Jacinto Benavente
Sort del llatí sors, sortis. La Rau ens diu, entre altres definicions possibles, que la sort és:
Encadenament dels successos, considerats com a fortuït o casual.
Circumstància de ser, per mera casualitat, favorable o advers a algú o alguna cosa, la qual cosa ocorre o succeeix.
Allò que ocorre o pot ocórrer per a bé o per a mal de persones o coses.
Actualment la sort, per a moltes persones està lligada a la superstició, a l"irracional, i per tant ha de ser bandejada dels nostres pensaments. Consideren que l"univers no mou els fils que manegen les nostres vides. Com hem vist en les definicions que la RAE ens porta, la sort és l"encadenament de successos, considerat com a casual o fortuït, alguna cosa que no té cabuda en una ment racional. Però. I si el que succeeix és que no som capaços de desxifrar, aquest ordre universal de successos abans que ocorri?
Segons el professor de psicologia Richard Wiseman, la sort és una espècie de profecia autocomplerta, un producte del nostre pensament i el nostre comportament. Per tant. De quina manera haig de pensar i actuar per a atreure a la sort?
Wiseman va identificar una sèrie de conductes i creences que manifesten les persones que tenen sort, entesa aquesta com una actitud constant al llarg de la seva vida:
Habilitat per a identificar bones oportunitats.
Prendre bones decisions a partir de la seva intuïció.
Capacitat per a crear profecies autocomplertes.
Actitud resilient.
De totes les actituds i creences, la mes important, sense cap dubte, és la capacitat de crear profecies autocomplertes, també conegut com a efecte Pigmalió.
En psicologia i pedagogia, l"efecte Pigmalió, es refereix a la potencial influència que exerceix la creença d"una persona sobre el desenvolupament d"una acció d"un succés. Aquest efecte té el seu origen en un mite grec, en el qual un escultor, Pigmalió, s"acaba enamorant de l"escultura que ha realitzat i la tracta com si estigués viva. Afrodita, en veure l"amor que sent per *Galatea fa que aquesta cobri vida.